És probablement el símbol de l’art romà.
Les seves característiques principals eren la funcionalitat i la monumentalitat, ja que va
ser utilitzada com a propaganda política dels seus constructors.
L’arquitectura, com qualsevol art romà, va ser una barreja d’influències gregues i etrus-
ques. Depenent de per què s’hagués d’utilitzar l’edifici, podríem trobar construccions o
molt sòbries o molt sumptuoses. Arquitectura civil
Dins d’aquesta arquitectura trobem tant les infraestructures urbanes com les grans
construccions dedicades al lleure.
Entre les infraestructures urbanes cal destacar:
– Aqüeductes, bàsics per al transport d’aigua
– Vies i calçades, importantíssimes per a una comunicació ràpida i eficaç dins de tot el
territori
– Ponts
Entre les grans estructures de lleure destaquen els amfiteatres, els circs, els teatres i
les termes. Arquitectura commemorativa
L’arquitectura commemorativa és la que encarregaven els governants per exaltar la seva
persona, amb una clara funció narcisista i propagandística.
Aquest tipus d’art va viure la seva esplendor durant l’època imperial, moment en què el
culte a l’emperador va provocar la proliferació d’elements arquitectònics per glorificar el
poder imperial.
Els dos elements més significatius van ser l’arc de triomf (arc de Constantí) i la columna
(columna de Trajà). Arquitectura religiosa
Els romans van ser una societat religiosa, encara que menys que la grega. El seu art no
estava enfocat, únicament, a satisfer els déus. Tot i així, els van construir molts temples.
Els temples, en un principi, estaven clarament inspirats en els grecs, però a poc a poc es
van anar diferenciant. Es van introduir nous elements, com ara l’arc de mig punt, la volta
de canó, la volta o la cúpula. L’exemple més paradigmàtic de cúpula el trobem al Panteó
de Roma.
És probablement el símbol de l’art romà.
Les seves característiques principals eren la funcionalitat i la monumentalitat, ja que va
ser utilitzada com a propaganda política dels seus constructors.
L’arquitectura, com qualsevol art romà, va ser una barreja d’influències gregues i etrus-
ques. Depenent de per què s’hagués d’utilitzar l’edifici, podríem trobar construccions o
molt sòbries o molt sumptuoses.
Arquitectura civil
Dins d’aquesta arquitectura trobem tant les infraestructures urbanes com les grans
construccions dedicades al lleure.
Entre les infraestructures urbanes cal destacar:
– Aqüeductes, bàsics per al transport d’aigua
– Vies i calçades, importantíssimes per a una comunicació ràpida i eficaç dins de tot el
territori
– Ponts
Entre les grans estructures de lleure destaquen els amfiteatres, els circs, els teatres i
les termes.
Arquitectura commemorativa
L’arquitectura commemorativa és la que encarregaven els governants per exaltar la seva
persona, amb una clara funció narcisista i propagandística.
Aquest tipus d’art va viure la seva esplendor durant l’època imperial, moment en què el
culte a l’emperador va provocar la proliferació d’elements arquitectònics per glorificar el
poder imperial.
Els dos elements més significatius van ser l’arc de triomf (arc de Constantí) i la columna
(columna de Trajà).
Arquitectura religiosa
Els romans van ser una societat religiosa, encara que menys que la grega. El seu art no
estava enfocat, únicament, a satisfer els déus. Tot i així, els van construir molts temples.
Els temples, en un principi, estaven clarament inspirats en els grecs, però a poc a poc es
van anar diferenciant. Es van introduir nous elements, com ara l’arc de mig punt, la volta
de canó, la volta o la cúpula. L’exemple més paradigmàtic de cúpula el trobem al Panteó
de Roma.